Inici arrow Línies de recerca arrow Genòmica Drosophlia arrow Recerca arrow Línies
Línies PDF Imprimir Correu
Estudi de les causes i conseqüències evolutives de les reordenacions cromosòmiques naturals
  • Cerca de Galileo en altres espècies de Drosophila: detecció de transferència horitzontal. Busquem entendre la distribució i evolució de Galileo en el gènere Drosophila i en particular determinar si ha estat involucrat en casos de transferència horitzontal. Aquestes causes són freqüents en els transposons i alguns autors han proposat que es tracta d'una fase necessària per a la seva supervivència a llarg termini. Ens proposem investigar la presència de Galileo en les espècies del grup repleta de Drosophila. També s’investigarà la presència de Galileo en altres espècies de diferents grups dins els subgèneres Sophophora i Drosophila. La hipòtesi de transferència horitzontal es contrastarà comparant la filogènia de Galileo amb la filogènia de les espècies.
  • Contribució de Galileo a l’evolució cromosòmica de Drosophila i anàlisi mol.lecular de la coincidència entre punts de trencament de inversions diferents. Ens proposem analitzar els punts de trencament de les inversions cromosòmiques fixades i polimòrfiques d'altres espècies (a més de D. buzzatii). Entre aquestes espècies n'hi ha tres  amb polimorfisme cromosòmic conegut, D. mojavensis, D. willistoni i D. ananassae, que pertanyen a diferents subgèneres. En el grup repleta, en general, i en el complex buzzatii en particular, són freqüents les coincidències citològiques entre els punts de trencament de diferents inversions. Hem proposat recentment que els TE són responsables d'aquestes coincidències. Per a contrastar les nostre hipòtesis, es pretén analitzar a nivell mol·lecular les coincidències entre punts de trencament de diferents inversions. Concretament, analitzarem detalladament tres “hotspots” del complex buzzatii en els quals coincideixen múltiples trencaments.
  • Efecte de les inversions naturals de Drosophila sobre l’expressió dels gens adjacents als punts de trencament. Les inversions poden afectar l’expressió dels gens propers als punts de trencament, de forma directa, eliminant o aportant seqüències reguladores, o be de forma indirecta mitjançant  l'influència que poden exercir els TEs inserits en els punts de trencament. Es pretén determinar quina és la freqüència dels  efectes de posició i si contribueixen de manera significativa a l’èxit evolutiu de les inversions naturals. Per aquesta raó, s’analitzaran sistemàticament els possibles efectes de posició sobre tots els gens adjacents als punts de trencament de les inversions polimòrfiques i fixades identificats pel nostre grup. En cada cas, es compararan els nivells d’expressió dels gens en línies (o espècies) amb o sense inversió.